Les actes de Ple antigues dels municipis de Cerdanya en línia

 

Al llarg de la primera meitat d’aquest any s’han digitalitzat fins a 244 llibres d’actes de les poblacions següents: Ger, Montellà-Martinet, Fontanals, Bolvir, Isòvol, Urús, Das, Alp, Vilallobent i Víllec-Estana. Aquests llibres daten d’entre d’entre 1865 i 2007. En total s’han reproduït més de 27.000 pàgines d’informació.

Un cop digitalitzades, les actes del Ple dels municipi passen a formar part del fons de complement de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya i són consultables per tothom a través del cercador d’arxius i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals “Arxius en línia”.

La digitalització d’actes municipals es va iniciar amb els Plans d’Ocupació de l’any 2011 amb la digitalització de les actes de Ple dels ajuntaments de Llívia, Prats i Sansor i Puigcerdà, avui també consultables per Internet.

El valor d’aquest treball consisteix en la preservació i difusió d’una documentació cabdal per a la història dels pobles atès que conté informació sobre els esdeveniments més importants occorreguts als municipis. Amb tota aquesta informació podríem generar un fotografía exactíssima de la història recent de Cerdanya des de finals del segle XIX fins avui mateix amb detalls sobre l’evolució de les activitats econòmiques, transformació dels serveis municipals, creixement urbanístic de les poblacions, esdeveniments durant Guerra Civil, activitat política, etc.

Des del l’Arxiu entenem l’accés a la documentació pública, actual i antiga, de dues maneres diferents i complementàries: per una banda la garantia dels drets dels ciutadans a través del coneixement de les decisions preses per l’administració, i per l’altra com una eina per a la recerca històrica.

Esperem que en següents campanyes de digitalització poguem completar la reproducció dels llibres d’actes de Ple de tots els ajuntament de Cerdanya que ens manquen.

Per accedir a les actes digitalitzades entreu al cercador Arxius en línia 

Aquesta feina s'ha pogut fer gràcies al Consell Comarcal de la Cerdanya que ha participat en el  Programa de Cooperació Social (SOC) a través del qual s’han ocupat persones en situació d’atur en tasques d’interès pels municipis de la Comarca.
 

Una d’aquestes persones s’ha destinat a la digitalització de documentació municipal. Des de l’Arxiu hem dirigit i coordinat les tasques de digitalització i els ajuntaments interessats en acollir-s’hi ens han cedit temporalment la documentació.

La Crida de la modernitat París • Perpinyà • Barcelona té una estació a Cerdanya

París Perpinyà Barcelona, La Crida de la modernitat (1889-1925) Exposició oberta del 20 de juny al 13 d'octubre al Museu de belles arts Jacint Rigau de Perpinyà
La Mairie de Perpinyà ha inaugurat L'exposició titulada París Perpinyà Barcelona la Crida de la modernitat (1889-1925).

Es tracta d'una exposició que pretén resseguir les connexions i les dinàmiques modernistes que a finals del segle XIX i principis del XX es creen entre els artistes, literats, músics i polítics catalans del sud i del nord. Amb una importantíssima mostra de pintura, escultura i ceràmica, es vol representar l'explosió creativa produïda pel retorn als orígens d'aquells creadors que s'havien format a París, capital incontestable de les arts al tombant de segle. A aquest corrent se l'ha anomenat mediterranisme i comparteix la recerca de la puresa i l'harmonia dels espais mediterranis d'inspiració hel·lènica. Són exponents del corrent mediterranista Aristides Maillol, Gustau Violet, Manolo Hugué, Maurice Denis, Santiago Russiñol, etc.

A l'expressió plàstica representada per aquests artistes cal sumar-hi també l'expressió literària que en el mateix sentit agermana autors d'una i altra banda dels Pirineus, és el cas de Jacint Verdaguer o Frederic Mistral amics ambdós del bisbe d'Elna-Perpinyà, Juli de Carselade del Pont un home compromès amb la promoció i recuperació de la cultura i la llengua catalana al Rosselló.

Les connexions personals que s'estableixen entre tots aquests personatges tenen com a escenari Perpinyà i Barcelona però també Cerdanya.

La Cerdanya, i més concretament Puigcerdà, esdevé a finals del segle XIX i principis del XX un lloc d'atracció turística de la burgesia d'afers sobretot barcelonina però també rossellonesa. El pintor i escultor Gustau Violet passa temporades a casa del seu oncle al mas Llorda de Càldegues, Rossiñol i Cases passen alguns estius a Puigcerdà així com també Déodat de Séverac i Fransesch Matheu autors de la música i la lletra respectivament de l'himne cerdà. Com ells, altres homes i dones forjadors de la cultura del moment gaudeixen del paisatge cerdà que els commou i els inspira.
Les autores de l'exposició han pogut documentar el pas d'aquests personatges per Cerdanya i el rastre que el paisatge deixa en les seves obres en bona part gràcies a les informacions trobades a l'Arxiu.

Sense poder aquí aprofundir en les enormes connexions que existeixen entre artistes, literats, músics i prohoms catalans del tombant de segle i el nostre entorn, us recomano aquesta exposició d'art i de cultura.

Tenim el catàleg de l'exposició per si el voleu consultar. 

Google i el Cervell Mundial

Ahir, l'espai Sense Ficció de TV3 va emetre un documental interessantíssim sobre el projecte Google Llibres titulat Google i el cervell mundial. Aquest documental ens fa reflexionar sobre l'enorme potencial que té el tractament informàtic de les dades contingudes als llibres, on es concentra tot el coneixement generat per la humanitat al llarg de la seva existència. Google, ens etèri que no sabem on comença i on acaba i que utilitzem diàriament, pretén amb el projecte Google Books alimentar amb el coneixement mundial un cervell informàtic el potencial del qual encara no podem ni imaginar.

Molts de nosaltres sóm usuaris assidus del servei Google Books perquè ens facilita enormement la feina i la recerca, però essent aquest servei gratuït i coneixedora del que costa digitalitzar en massa qualsevol material escrit, em vé al cap ràpidament la pregunta... Perquè una empresa com Google, l’objectiu de la qual és, com a mínim, fer diners, inverteix en aquest projecte milions de dòllars? On és el guany que n’espera?  

La societat ja ha reaccionat contra aquest projecte d’objectiu una mica fosc. En primer terme autors i editors han portat als tribunals al Gegant per motius de Copyrigt i drets d’autor, i en segon terme, les adminsitracions nord americanes i europees s’han espavilat a impulsar els seus pròpis projectes de digitalització del patrimoni bibliogràfic. Així s’assegura el control públic del coneixement en xarxa i s’evita un possible monopòli del coneixement per part d’una corporació privada.

En qualsevol cas, continuarem utilitzant Google Books per la comoditat d’accedir ràpidament a molts recursos d’informació, i continuarem alimentant al Gegant de tota aquella informació derivada de les nostres recerques, dels nostres interessos, de les nostres inquietuds... és clar!!... potser és aquí el negoci! Quina por.

Us recomano el documental, que dit sigui de pas, és fet per una productora catalana.

http://www.tv3.cat/videos/4614571/Google-i-el-cervell-mundial 

El Col·legi de Preveres de Santa Maria de Puigcerdà, la institució més rica de Cerdanya

La recent intervenció arqueològica realitzada a la base del campanar de l'església de Santa Maria de Puigcerdà ha posat al descobert una pila de coses que no sabíem de la història d'aquesta desafortunada església. Dic desafortunada perquè les evidències arqueològiques constaten que la construcció va patir constants destruccions i reconstruccions. Pillatges en les incursions franceses, cremes fortuïtes, llamps, inclemències meteorològiques, tots aquests esdeveniments van fer que l'existència de l'esglésdia de Santa Maria fos, podríem dir-ne, ben accidentada. De tot això i molt més en parlaran amb més propietat els arqueòlegs resposables de la intervenció el proper dia 9 de març en la conferència que faran a les 6 de la tarda al Museu Cerdà.

Arran d'aquesta intervenció a l'Arxiu hem descrit i treballat el fons del Col·legi de Preveres de Santa Maria. L'objectiu ha sigut catalogar un fons que no estava del tot treballat i alhora mirar de localitzar documents que ens aportéssin pistes per a la interpretació de les evidències arqueològiques. Amb aquesta feina hem pogut constatar que el Col·legi de Preveres de Puigcerdà era la institució més rica i poderosa del comtat de Cerdanya, les seves propietats i rendes anaven des de la Perxa al Baridà. El Col·legi estava compost per membres de la petita noblesa del territori, eren senyors feudals de no poques terres i localitats arreu de Cerdanya i, a banda de rendes derivades del traball agrícola, la gran font de beneficis era l'activitat creditícia a la qual s'acollien municipis d'arreu de la comarca.

Santa Maria de Puigcerdà és doncs l'església parroquial de la vila des del segle XII, però més enllà de les activitats de culte és també un poder feudal i polític de primer ordre. La documentació que ens ha pervingut demostra clarament aquesta potència econòmica, i cal tenir present que resta només una petita part del gran arxiu del Col·legi que es va cremar l'any 1785. Els preveres ens diuen que la destrucció de l'arxiu del Col·legi va ser una absoluta catàstrofe atès que desaparegué la documentació que garantia el seu immens patrimoni.



Aqui veieu dos elements del patrimoni puigcerdanès que ja no existeixen. Us heu de situar a la Plaça de Santa Maria de Puigcerdà, just davant de l'antic hotel Avet Blau. A mà esquerra veiem l'entrada lateral de Santa Maria, encarada al carrer Major. La torre del campanar ens quedaria directament a la nostra esquerra. Al fons veieu l'església dels Dolors, també desapareguda. Avui hi ha la rectoria i un gimnàs. Autor: Juan Bertran, 1900 ca. Fons Juan Bertran, Arxiu Comarcal de la Cerdanya.

Les Comarques Oblidades reivindicades per Josep Zulueta l'any 1890

Fa un parell d'anys, l'historiador alturgellenc Carles Gascón va publicar un recull d'articles escrits per en Josep Zulueta i Gomis l'any 1890 amb el títol "Comaques Oblidades. Josep Zulueta i el Pirineu, l'any 1890". Es tracta d'una sèrie d'articles apareguts a La Vanguardia al llarg de l'any 1890 en què l'advocat, polític republicà i candidat a Corts per la circumscripció de La Seu d'Urgell critica l'estat d'abandó de les comarques de l'alta conca del Segre. Com a il•lustrat i home d'idees avançades, Zulueta creu en els avenços científics, en les millores tècniques i pensa que per al desenvolupament del territori és imprescindible la millora de les comunicacions. Veu i entén que la prosperitat econòmica vindrà de poder connectar els productors del Pirineu amb els grans mercats de la ciutat, fins i tot assenyala que les comunicacions també seran essencials per al desenvolupament del turisme, en aquell moment incipient. Anys més tard aconsegueix portar a la pràctica les seves idees d'innovació tecnològica i nous models econòmics amb la creació el 1915 la Societat Cooperativa CADÍ.

Josep Zulueta sabia de què parlava atès que va formar part de la primera onada d'estiuejants a la Cerdanya. Sembla que pertanyia a la seva família el mas que avui es coneix com la Fleca Vella a Puigcerdà i és allà on passava els estius de petit pels volts de 1865. L'any 1890, quan escriu a La Vanguardia, ho fa amb certa enyorança del país que de petit havia conegut. Els seus articles dedicats a la Cerdanya són rics en detalls i reflexions pròpies d'algú que sap llegir la realitat en clau econòmica.

L'actualitat d'aquests textos, encertadament reeditats, és absoluta. Us recomano que hi feu un cop d'ull si és que no ho coneixeu encara.

GASCÓN CHOPO, Carles. Comarques oblidades, Josep Zulueta i el Pirineu l’any 1890. La Seu d’Urgell: Edicions Salòria, 2010. 127 p.

Jaume Martí Sanjaume, l'arxiver incansable

Historiadors, col·leccionistes, estudiosos de tota condició i veïns de Cerdanya coneixen i/o tenen a casa el llibre Dietari de Puigcerdà amb sa Vegueria de Cerdanya i sotsvegueria de la Vall de Ribes que mossèn Jaume Martí Sanjaume va publicar en dos volums els anys 1926 i 1928. De la importància historiogràfica d'aquest compendi documental ja en parlarem un altre dia, avui només volia fer una pinzellada del personatge.

Jaume Martí Sanjaume és contractat com a arxiver per l'Ajuntament de Puigcerdà l'any 1921 arran de la desaparició del Dietari de Puigcerdà, del Llibre de Privilegis de la Vila entre d'altres peces documentals de gran valor. En aquest moment el consistori prèn conciència de la necessitat de custodiar adequadament el seu fons documental i encomana aquesta tasca a mossèn Jaume Martí Sanjaume que des de llavors treballa incansablement organitzant la documentació antiga de l'Ajuntament.

Entre aquesta documentació que avui és a l'Arxiu Comarcal de la Cerdanya, trobem constantment restes de la seva intervenció. Malgrat no tenir formació d'arxiver, la seva tasca va ser notòria i exhaustiva, les seves notes delicades i respectuoses sobre els documents són encara un guiatge per l'arxiver d'avui. El seu coneixement de la paleografia i del llatí, són incontestables i la seva feina té una vigència absoluta. D'alguna manera Jaume Martí Sanjaume ensenya a través de la seva feina a aquells que l'hem succeït en el seu lloc.

L'estiu del 39 no va tenir respecte per aquesta feina callada saberuda. Fa pocs dies, tot classificant el fons del Jutjat de 1a Instància de Puigcerdà, vaig trobar l'expedient d'inscripció de defunció de Jaume Martí, on diu que el van assassinar a la carretera de la Collada a l'agost del 36. L'any 1940 mossèn Joan Domènec sol·licita poder inscriure la defunció del seu amic i company al Registre Cvil. Aquest procediment, que es feia al Jutjat de 1a Instància, servia per  regularitzar la mort dels soldats al front o del assassinats els primers dies de la guerra. Per la tramitació calia demostrar documentalment o a través de testimonis la mort d'aquells que es pretenia inscriure al Registre i, en el cas de mossèn Jaume Martí, dos capellans testifiquen dient que és de domini públic el seu assassinat.

Aquesta troballa inesperada m'ha fet impressió com si es tractés d’un conegut o company de feina.